Sovint sentim la frase “em costa pair la llet” i no hi ha una sola causa perquè aquesta sensació generalitzada s’hagi establert a la nostra societat. En aquesta entrada analitzarem les causes que ens poden haver dut fins aquí.
Primer de tot, però, llistarem els requeriments necessaris per poder pair la llet.
Què necessitem per pair la llet i aprofitar tots els nutrients que ens pot oferir?
- Hem de tenir Lactasa al nostre aparell digestiu, que és un enzim que ens ajuda a trencar les molècules de lactosa (disacàrid) en glucosa i galactosa (monosacàrids)
- Microbiologia làctia als nostres intestins, que obtenim amb el consum de derivats làctics frescos i productes fermentats.
- No ser al·lèrgics a la llet. Aquest és el punt més crític. Si som al·lèrgics a la llet l’hem d’evitar en qualsevol forma.
- Renina gàstrica als nostres intestins (fa la hidròlisis de les caseïnes, el gluten i de les proteïnes de la carn o el peix). La seva concentració es va reduint a mida que ens fem molt grans ja que les nostres necessitats nutritives varien amb l’edat
Com sabem que disposem de lactosa en el nostre aparell digestiu?
Els humans del nord d’Europa van desenvolupar la capacitat de digerir la lactosa a l’edat adulta fa uns 7.000 anys, segons alguns projectes d’investigació. Només quan hi ha prou llum solar el cos pot produir quantitats suficients de vitamina D, que també és important per al creixement i la regeneració òssia (absorció de calci). Si no obtenim la vitaina D de la llum solar, la podem obtenir de la llet, si som d’aquesta petita fraccio d’humans que te lactasa en el seu aparell digestiu. En general, es una caracteristica que ve donada per la genetica.
Els factors culturals també hi juguen un paper important. En el cas de la poblacio japonesa, el 80% (la majoria de classe alta), és capaç de digerir la lactosa. Molts dels que provenen de poblacions que normalment són intolerants a la lactosa, però que han crescut en una societat on beure llet és normal, ja no es veuran afectats per la intolerància a la lactosa. Això implica que les condicions culturals també poden determinar la intolerància a la lactosa.
Les tribus africanes tuareg i massai també són una anomalia perquè encara que viuen a les regions del sud encara produeixen lactasa. Això es deu a la seva ramaderia tradicional intensiva i al consegüent consum de llet.
El que si que hem de tenir en compte, és que deixar de consumir lactosa amb el temps, ens farà perdre la lactasa del nostre aparell digestiu.
Afortunadament, a les farmacies hi podem trobar preparats amb lactassa que ens podem prendre una estona abans de consumir llet o derivats lactics sense problemes digestius.
Font: Mayo Clinic
Com podem incorpora microbiologia làctica (probiòtics) al nostre aparell digestiu?
La interacció entre els microorganismes que ingerim a través dels aliments i la nostra salut forma un camp extens, des de la millora del nostre sistema immunitari al nostre benestar emocional. El passat 2020 es va crear la “Sociedad Española de Mibrobiota, Probióticos y Prebióticos” com a organització científica sense ànim de lucre, dedicada al foment i difusió del coneixement científic i la investigació, l’aplicació clínica i la divulgació sobre microbiota de les regions corporals, probiòtics i prebiòtics i el seu impacte a la salut. Us recomanem que li doneu un cop d’ull per saber com afecten aliments com la llet, el iogurt, el quefir i altres fermentats al nostre dia a dia. Trobareu més informació a Publicacions divulgatives.
Com sabem si som al·lèrgics a la llet?
Els símptomes d’al·lèrgia a la llet, que difereixen d’una persona a una altra, es manifesten d’uns minuts a poques hores després que tu o el teu fill prenguin llet o ingereixin productes lactis, però només afecten el 1% de la població.
En general, una reacció al·lèrgica passa immediatament després de consumir la llet i per aquest motiu es pot reconèixer.L’al·lèrgia a la llet, igual que totes les altres al·lèrgies alimentàries reals, té com a causa un mal funcionament del sistema immunitari.
Si tens al·lèrgia a la llet, el sistema immunitari identifica algunes proteïnes de llet com a perjudicials, fet que provoca la producció d’anticossos d’immunoglobulina E (IgE) que neutralitzen la proteïna (al·lergen) i les reaccions solen ser greus o molt greus.
Els signes i símptomes de l’al·lèrgia a la llet oscil·len entre lleus i greus, i poden incloure sibilàncies, vòmits, ronques i problemes digestius. L’al·lèrgia a la llet també pot causar anafilaxis, una reacció greu i potencialment mortal.
Font: Clinica Mayo
