La llet era un aliment natural adaptat a les cries d’animals mamífers
La llet és el primer aliment de l’animal mamífer, per tant, no és un aliment aliè a nosaltres.
És cert que biològicament està preparada per cobrir les necessitats dels nadons i els infants, pero els humans hem trobat la manera de munyir-la, tractar-la, aprofitar-la i fer-ne un animal de qualitat.
Avui en dia, el tractament i aprofitament de la llet, és un dels valors culturals i gastronòmics més grans que tenim.
La llet de cada espècie és lleugerament diferent de les altres, però la base és sempre la mateixa: Lactosa, caseïnes, albúmines, vitamines, minerals, greixos i aigua.
A quines especies adultes els agrada la llet?
No som l’única espècie a la qual li agrada la llet: Els gossos i gats adults en beuen si els n’hi dones, als porcs ens hi encanta tant la llet com el xerigot, als ratolins els hi agrada el formatge, la gallina pularda era una gallina que només s’engreixava amb llet i pa, i hem vist ànecs bevent llet de cabra (i aquests dos últims no són ni mamífers)
Hi ha molts més exemples d’animals que beurien llet si els n’hi oferissin, seduïts per aquest gran aliment de color blanc.
Per què només els humans tenim llet a la nostra dieta diària?
Els humans som l’única espècie que muny per obtenir llet, així com és a única espècie que cuina i que des de petits treballem la psicomotricitat fina.
La nostra capacitat de desenvolupament tecnològica és la que ens ha dut a cultivar la terra, domesticar animals i munyir-los per garantir la supervivència de la nostra espècie.
Tot va començar fa uns vuit mil anys, que és quan es van construir les primeres societats entorn de una vaca, una cabra o una ovella, eren els primers pobles, el cultiu de la terra i el fet cultural. Quan la la caça no era fructífera, podien obtenir els nutrients necessaris de les llets fermentades que obtenien dels animals domesticats.
En aquell moment, tots els adults eren intolerants a la lactosa i per això només podien consumir productes fermentats.
Una mutació genètica als humans de raca caucàsica van modificar els hàbits alimentaris
En relació amb aquest fenomen, fa uns quatre mil anys es va produir una mutació genètica a la població Europea que va incorporar lactasa a l’aparell digestiu d’aquells europeus i això els hi va permetre consumir llet sense fermentar.
La població del Caucas es va estendre per tot Europa, i posteriorment als estats units i Amèrica llatina on també hi ha una gran cultura de la llet i els seus derivats.
Fins fa uns 40 anys, un 90% de la població europea era tolerant a la lactosa i un 90% de la població asiàtica era intolerant a la lactosa.
En aquest darrer període sembla que els aliments s’hagin revoltat contra nosaltres, i en gran manera això és per culpa de la industrialització que hem fet dels aliments, que ha modificat les seves característiques i n’ha eliminat els probiòtics que contenien.
La llet i el formatge han format part durant anys de la nostra cultura, a la taula, com a remeis casolans, els concursos europeus de llançament de formatges per un marge.
Relacionat amb tot això la ramaderia ha estat la part més important en el manteniment de les nostres estructures agràries i el territori, sobretot generant economia a l’entorn rural i crear els nostres espais agrícoles com els que ara coneixem.
